Soc professor i un lector incansable, d’esperit sindicalista i un ferm defensor de la política exemplar i honesta
1. De família humil, el meu pare era carnisser al Mercat de la Boqueria i vaig passar allà la meva infància entre la parada on treballava el pare i la parada on treballava de tripaire la meva tieta.
2. Vaig néixer al Baix Guinardó, a casa dels pares. Vaig estudiar a l’Escola del Mar i em va marcar molt per la pedagogia avançada del moment. Allà vaig aprendre de forma clandestina el català i el gust per la lectura i l’escriptura, arribant a ser cronista general de l’escola
3. A l’Institut de Calasanz, a finals del franquisme, època de gran mobilització social, em va involucrar com a líder estudiantil organitzant vagues amb els treballadors de la SEAT i a favor dels drets i llibertats. Va ser allà on vaig decidir que volia ser professor d’institut, emmirallat en grans professors com Isabel Clara Simó o Josep Maria Trepat, amb qui vaig compartir classes i reflexions.
4. Durant l’època universitària vaig compaginar els estudis amb feina per poder-los pagar. Entre d’altres feines, vaig fer de venedor de porta en porta de l’enciclopèdia Dolça Catalunya, de cambrer a la facultat d’Arquitectura i vaig treballar en una empresa tèxtil. Tot mentre estudiava Història General i Geografia, en el torn nocturn, ja enfocant els meus estudis a la docència.
5. En acabar la carrera, vaig arribar a l’Hospitalet, tot buscant feina. Vaig fundar una cooperativa de mestres, la cooperativa Jaume Balmes de l’Hospitalet, a Bellvitge. La cooperativa es va crear amb crèdit personal dels professors. Jo em vaig encarregar de la FP i, amb 23 anys, en vaig ser el primer director. Actualment, és una escola amb més de 1.000 alumnes. Posteriorment, vaig aprovar oposicions i vaig passar a ser professor d’institut a l’IES Miramar de Viladecans.
6. En l’àmbit polític, vaig fer el pas a militar al PSC en l’entorn educatiu de la mà d’Amadeu Joan i de la Marta Mata. De la mà d’Ernest Maragall, vaig entrar al Govern de la Generalitat com a Director General d’Educació Bàsica i Batxillerat. Va ser una legislatura molt intensa, marcada per moltes reformes que encara avui s’estan implementant i que culminen amb l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya. Un cop vaig deixar la DG amb el canvi de govern, em vaig incorporar a l’institut Torras i Bages de Can Serra. Al cap de poc, se’m va proposar formar part de la candidatura per a les eleccions municipals. Vaig sortir elegit regidor i vaig portar les regidories de Cultura i Educació i els barris de Bellvitge, Gornal, Sanfeliu, Centre o Sant Josep. El darrer any vaig ser nomenat també tinent d’alcalde d’Esports i vaig detectar i denunciar les males pràctiques del Consell Esportiu, un cas encara als jutjats. La manca de resposta del partit davant una conducta reprovable em va portar a dimitir i deixar la militància al PSC.
7. He estat també sindicalista en l’àmbit educatiu i vaig ser secretari general de la FETE-UGT. Vaig intentar treballar amb d’altres companys en els ideals del sindicalisme de classe i en la defensa dels treballadors de l’ensenyament.
8. A banda de ser un lector incansable tant d’assaig com de novel·les, també soc un apassionat dels jocs de taula. Des dels clàssics com el domino o el mus, als més actuals com el Dixit. Crec molt en la gamificació de l’educació. Aprendre a través del joc, fins i tot millorar la convivència i el clima de centre amb tècniques derivades de la gamificació.
9. Una cosa de la que em sento molt orgullós és haver guanyat el primer premi de ball de pasdoble a l’institut de Cardona, on vaig treballar com a professor. Sempre explico, fent broma, que és l’únic ball que sé ballar, conjuntament amb les sardanes que he aprés gràcies a l’Emili i l’Antònia de “Tot Bellvitge” quan era regidor.
10. M’agrada molt un llibre de l’any en què vaig néixer, de l’autor judeo-rus Vasili Grossman: “Vida i Destino”, sobre la Segona Guerra Mundial en el front rus. En trec una conclusió, posant-me a la pell dels personatges que fugen de la repressió de l’estalinisme i el nazisme: “La millor recepta o antídot contra tots els totalitarismes és que res pot justificar posar límit o anul·lar els drets i les llibertats individuals“.