Manca de zones verdes, places i carrers amb poca vegetació, arbres substituïts i replantats per altres que no acaben d’arrelar amb copes esquifides, absència d’ombres en les places i els parcs infantils, inexistència de refugis climàtics de qualitat i sequera persistent que es deriva en la manca de rec en el pocs espais naturalitzats que disposem a la ciutat. Les onades de calor amenaçadores albiren un estiu més amb greus conseqüències per la qualitat de vida de la gent de l’Hospitalet.
Tampoc ajuda el dèficit crònic d’equipaments públics en els nostres barris que, a més d’insuficients, mantenen un horari i calendari molt restringits d’obertura a la ciutadania, especialment a l’estiu quan, rememorant temps passats on sembla s’han quedat els nostres governants, es tanca per vacances. Com si a la ciutat a l’agost no hi quedés ningú i tothom marxés d’estiueig. En quin món viuen? Aquesta és la ciutat que ha d’experimentar la tercera gran transformació segons el govern Núria Marín?
A les mancances derivades d’uns equipaments i d’un espai públic deteriorat hi hem d’afegir les pròpies de la massificació d’un urbanisme desbocat. La gent en les llargues nits d´estiu necessita sortir al carrer per respirar.
Amb tot, i per acabar d’arrodonir el que podria assemblar un relat distòpic, ens trobem amb els greus problemes de convivència davant una Guàrdia Urbana desbordada amb una direcció que, malgrat el compromís i la professionalitat dels i les agents, sembla que hagi dimitit de les seves funcions.
Així ens ho fa saber la gent del carrer a cada moment. Valgui per exemple aquest relat de la passada nit de Sant Joan. Ens parla de por i de pànic d’unes famílies, la majoria gent gran, davant l’incivisme a gran escala de gent que van decidir allargar la festa en diversos portals d’un carrer i d’un barri que prefereixo no esmentar. Veïns d’escales consecutives, van veure com els hi entraven dins dels seus portals a realitzar tota mena d’actes vandàlics, com es dedicaven a consumir alcohol i drogues, com feien les seves necessitats en els replans, i els picaven a les portes amb to amenaçador per intentar entrar, generant situacions de pànic i angoixa.
Tot això durant tota la nit i sense que cap agent de la Guàrdia Urbana s’hi presentés, malgrat les múltiples i reiterades trucades de diversos veïns i veïnes que els alertaven d’uns fets tan greus com aquests. Finalment, cap a les 9 del matí, va fer acte de presencia una patrulla que no en sabia gaire cosa perquè presumiblement havien canviat de torn.
Quina altra prioritat pot haver a la ciutat que no sigui donar resposta a una alerta com aquesta, que afecta alhora a diferents comunitats de veïns? Quantes patrulles de la Guàrdia Urbana hi havia en funcionament la nit de Sant Joan?
Això forma part del veritable Summer Experience que esdevé la constant en les llargues nits d’estiu de la nostra ciutat. Farà alguna cosa el govern de Núria Marín per posar-hi remei?
